22.4.07

DESIG D'URGÈNCIA.


M’esperaves a l’aeroport.
Acabava d’aterrar després d’un mes d’absència. Estava cansada. La cinta de les maletes rodava sense res al damunt. De sobte maletes i més maletes. Sortosament, la meva fou de les primeres. La vaig agafar com una autòmota, ens acomiadarem tot el grup i vaig dirigir-me a la sortida. Passava gairebé inconscient per entre aquell passadís de mirades que busquen algú que arribi...de sobte...una veu reconeguda cridà el meu nom, vaig alçar els ulls i allà estaves tu....el teu cos atlètic, pell colrada, cabell de nit brillant, ample somriure i mirada verd maragda seductora i penetrant. Eres allà i jo no m’ho creia. Vaig deixar instantàniament la maleta i corrent cap a tu ens vam fondre amb una intensa abraçada primer i després els nostres llavis es trobaren, la llengua, aquell gust dolç que feu que tot un calfred recorregués el meu cos. Un mes sense veure’t, sense saber de tu, sense poder-me delectar amb el teu cos càlid i suau...el foc, el desig va recórrer tot el meu cos...No sé què hauria fet allà mateix si no hagués estat per tu que, guardant sempre la compostura, m’aturares en aquell desenfrè, agafares la maleta i em digueres: -Benvinguda! –Anem... Aquella fredor que mostraves, a voltes se’m feia insuportable però quedava compensada per tota aquella capacitat que tenies de fer-me gaudir, de fer-me volar, de ser capaç que em deixés anar per convertir-me en una deessa del sexe, de cos ardent i desig inacabable.
Ens adreçarem al pàrquing i pujarem al teu cotxe. Poques paraules sortiren de la teva gola: -Et desitjo i –Sense tu ha estat insuportable... Però, ni una carícia de més, ni una besada extra, només sexe palpitant i cos de foc.
T’observava mentre carregaves la maleta: ben vestit, gairebé diria que impecable. Quin contrast...Jo amb els meus texans, el meu jersei amplíssim de cotó i el mocador al coll... Pujarem al cotxe. No sabia que volies fer, on volies anar però no vaig dir res. Vaig pujar tot acomodant-me mentre tu arrencaves amb una maniobra brusca direcció Barcelona.
Vaig reclinar una mica el meu seient del cotxe i vaig treure’m el jersei. Duia a sota una camiseta negra amb botons. Vaig començar a acariciar el meu cos per damunt la roba, amb lentitud. Suaument les meves mans lliscaren cap a la cremallera dels meus pantalons descordant-los i, mentre acaronava les meves cuixes, els feia lliscar cames avall. No duia calcetes. M’agradava sentir directament el bast teixit del texà fregant el meu sexe. Tu em miraves de reüll volent manifestar una indiferència no sentida. La teva mirada era cada cop menys discreta i el teu desig també. Acariciava la meva pell suau i poc a poc els botons de la camisa es descordaren per les meves mans destres...deixant entreveure els pits culminats per aquells mugrons petits i erectes. Les meves mans els acariciaven en moviments circulars primer i després pessigant-los entre el polze i l’índex fent que aquella erecció fos encara més intensa: Tu em miraves, jo em sentia més excitada pel fet que em miressis. Les mans lliscaven per la meva pell dirigint-se a aquell petit retall de pèl com un camí que ens mostra la direcció on cal anar...Els meus dits el resseguiren ensopegant amb el clítoris sobresortint, calent, càlid i humit on es van entretenir una bona estona manipulant-lo hàbils, coneixedors d’aquell botó rosat. Ara era jo la que et mirava de reüll, t’havies descordat els pantalons per poder donar pas al teu membre rígid i rogenc de foc mentre l’acariciaves amb la teva mà dreta i l’altra la mantenies al volant.
Travessàvem la Gran Via amb impaciència, amb urgència de desig i de satisfer aquell plaer emergent en els nostres cossos.... Semàfor vermell. Frens clavats. Parats. El teu cap es reclina damunt el meu sexe i sento la teva llengua com una serp entaforant-se per la meva caverna calenta i humida. Obro bé les cames perquè tinguis més llibertat de moviment, per poder sentir més profundament aquest muscle clavant-se dins meu. Llavors els teus llavis xuclant el meu clítoris, mossegant-lo, estirant-lo... Miro enlaire. Un camioner, amb el privilegi d’una posició més elevada, ens ha estat observant. M’avergonyeixo i alhora m’excito més encara...Semàfor verd. T’aixeques i arranques amb el gas al fons. Sento el meu sexe palpitant, humit del meu flux i la teva saliva. Una corba pronunciada. Hem girat bruscament direcció al teu pis. Estem a prop. Frens que es claven, dits que s’enfonsen, es mouen rítmicament... i la porta del pàrquing que s’obren sorollosament, amb un fort xerric....
És el xerric de les rodes de l’avió damunt la pista. M’he despertat mentre aterràvem. Desembarquem, cerco la maleta, m’acomiado del grup i surto per entre el passadís de mirades que cerquen algú conegut.
Tu no hi ets.