Fa 2 dies que sento el pis enormement buit. Ni la tele, ni l’ordinador m’aclaparen amb el seu soroll. Silenci…. Des del dia 21 d’agost fins abans d’ahir (11 de setembre) es pot dir que hem compartit les 24h. Si, si, ja sé que hi ha moments que m’aclapareu, que us voldria lluny, però…ja sabeu que en el fons no és cert. Heu estat la meva companyia constant tots aquests dies compartint unes molt bones i agradables vacances: Primer a la Sènia amb la nostra estimadíssima Alícia i família, llavors a casa compartint els dies amb la Play, la Gamme Boy, l’Emule i algunes escapades... Finalment a Mallorca, les merescudes vacances sobretot pels avis. Tots 5 i la nostra entranyable i estimada Caterina vam gaudir de dies magnífics, unes boniques estades contemplant paisatges i uns còmodes viatges amb la llogada “fragoneeeeeta” de 9 places!! Qui m’ho havia de dir a mi que em convertiria amb una autèntica xofera pujant i baixant estretes carreteres vers el Cap de Formentor?Han estat dies molt bons amb moments no tan bons, veient sobretot el llast de la malaltia de l’avi i la poca mobilitat de l’àvia... però ells també hi eren i n’han gaudit, i, sobretot, al costat Na Cat, amb la seva serenor i pau. Només desitjo que quan sigueu més grans recordeu amb un ample somriure aquests dies...
Ahir ja tot va tornar al seu lloc, vosaltres a escola (4rt. i 1er. d’ESO....com passen els anys....!!) Jo a la feina, els avis tranquils al seu entorn habitual i Na Cat a l’altra banda del mirall però sempre al costat del nostre cor.
Tornem a l’habitual rutina, a la custòdia compartida, als dies grisos i cada cop més foscos; senyal inequívoc que arribarà la tardor i després el fred hivern....
Entre tots* em doneu un alè de vida, de placidesa i de felicitat! ;-)
*(i també els que no anomeno però que porto en mi)
