28.11.07

T'acompanyo en el dolor de l'absència



La matinada d'un fred dia de novembre ens deixava el pare d'un bon amic.
Casualitats de la vida, el mateix dia que jo feia tres anys que em separava o que la mare feia 76 anys.... No té res a veure una cosa amb l'altre, simplement portes que es tanquen, d'altres que s'obren i d'altres que continuen mig obertes....
La musa inspiradora no m'està acompanyant fa una llarga temporada i em poso davant el temut paper en blanc i milions de pensaments volten pel meu cap però incapaç de plasmar-ne un de sol davant tanta magnitud immaculada. Ha hagut de ser la mor d'algú que m'ha permès escriure aquestes poques paraules i aquest curt poema:

Ulls amarats de llàgrimes,
dolor d’absència....
Remembrança d’uns mots,
d’un gest,
d’una rialla o un somriure....
Mica en mica, com una espelma que s’apaga,
un cor deixa de bategar,
Però el record restarà per sempre
entre ànimes que glatiran per no oblidar mai la seva presència.

En record al pare de l’Albert.
26/11/07
Jana