26.9.06

Mare!



Diumenge va ser la Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona. No és que tingui un interès especial en el santoral ni tampoc en les celebracions de la capital, però sí que en aquest dia es produïa un fet molt especial per mi: la mare sí que ho celebrava i m’havia convidat a dinar, juntament amb el pare i una amiga molt excepcional, i que ells ja se l’estimen com una més de la família. Doncs bé, vaig aprofitar aquest dia per recordar moltes coses, per demostrar-li l’estimació, l’amor que sento per ella i que vaig haver de trigar quaranta anys a manifestar-li, fins que de la meva boca sortiren les paraules T’ESTIMO. Ara li dic sovint, sense cap mena de recança i intentant recuperar tot aquell temps que no era conscient de quant l’estimava. Els fills a voltes tardem massa a veure la gratitud que els pares ens mostren, a adonar-nos que realment és cert quan ens diuen que “de mare només n’hi ha una” i que “una mare és capaç de fer qualsevol cosa per un fill”.

Ara sóc mare. Només espero que algun dia els meus fills reconeguin aquesta estimació tan gran que som capaços de donar-los, no com un deure, sinó pel fet que he descobert que quan la mare estima un fill no n’espera cap mena de contrapartida, només veure’l feliç. T’ESTIMO, MARE!

M are, aprofito aquest dia,
E special per molts motius, per dir-te que amb en
R amon, heu ressorgit amb força en aquest nou
C amí de la meva vida i l’
E stimació que sento per tu, per vosaltres, és tan gran que mai t’havia dit amb tanta intensitat que T’ESTIMO!

10 comentaris:

Anònim ha dit...

De vegades donem per òbvies coses que no ens surt de dintre expressar, però resulta molt gratificant oirlas dir.Jo record al meu pare cada dia i record moltes coses que m'hagués agradat dir-li i m'hagués agradat oir del, però ja és massa tarda.Mai et gusrdes gens dintre,demà podria ser massa tarda.
Te Se Te Me

JANA ha dit...

Eiii Javi,
no saps pas la il.lusió que m'ha fet veure el teu comentari, a més sabent que has hagut de traduir-ho tot!
A quí no li agrada sentir paraules boniques? Sempre tendim a dir les desqualificacions perquè sembla que les coses agradables ja les donem per sabudes i com dius tu: "és tan gratificant sentir-les". Amb els pares això acostuma a passar massa freqüentment,i,efectivament,és quan ja no els tenim que ens adonem de les coses que els hauríem pogut dir. Recordem-ho sovint i que no ens faci por expressar els nostres sentiments.
Ànims Javi i endavant!

Una abraçada i un peto!

Maverick ha dit...

Una abraçada i un petonet!! TE SE TE ME

JANA ha dit...

Felicitats maverick pel teu bloc, t'animo a seguir endavant, i si necessites un cop de mà (tema de l'idioma...i altres, és clar) ja saps que pots comptar amb mi.

Una abraçada i un petó!
TSTM

Anònim ha dit...

Ei, Jan@!

M'ha agradat molt el post dedicat a la teva mare, extensiu a totes les mares que en el món hi ha hagut, hi ha i hi haurà. He tengut la sort de poder conèixer-la, d'haver-hi compartit alguna conversa, d'haver comprovat com és de gran la seva estimació per tu. Diumenge vaig veure la seva mirada mentre li llegies aquest poema, amb què li demostraves, una vegada més, el teu amor. Dels seus ulls sorgiren llàgrimes d'emoció... Sense paraules, et digué tantes de coses!

Una besada molt grossa!

JANA ha dit...

Ei, Caterina,

Certament a voltes amb un silenci compartit es poden dir tantes coses que no calen les paraules. Però el que també és cert és que massa sovint no manifestem vers els altres els nostres sentiments amb aquells bonics mots tan gratificants a les orelles! A qui no li agrada escoltar paraules boniques? Sentir aquell T'ESTIMO que surt del fons de l'ànima?
No deixem que el temps faci que es perdin pel camí.

T'estimo, una abraçada.

Anònim ha dit...

Et deixo la meva petita pinzellada, desitjant que sigui el que havies imaginat (si no, l'he fet amb pintura màgica que es pot modificar ;-)

Felicitats i endavant amb el munt de colors que em sembla que el teu cor posseix per expressar aquí

Una abraçada i un somriure

JANA ha dit...

Eiii myt,

gràcies per la teva col.laboració i les teves paraules d'ànims, i, ja saps que sovint tots tenim un cor que té moltes coses a dir i si hi ha lectors que volen llegir-ho, endavant!
Felicitats pel teu Blog, és preciós.

Una abraçada i un petó.

Anònim ha dit...

hola wuapisima.. ((( ))) m'agrada moltisim el teu blog i que no se me oblide el dirteu.. T'estim



Katia

JANA ha dit...

eissssss Kàtia, m'alegra molt que t'agradi i desitjo en siguis una lectora assidua. No deixem mai d'expressar els nostres sentiments no fóra cas que quan ens n'adonem sigui ja massa tard.

T'estim, una abraçada. ;-)