20.4.08

PLUJA


La pluja queia sota el cel de primavera, era allò que desitjàvem des de fa temps, esperant sempre quelcom que no tenim; com aquelles paraules que volem escoltar i no vénen...i el silenci que tampoc mai arriba, no fora cas que llavors poguéssim escoltar la nostra ànima. Preferim el soroll perquè ens distreu, ens obliga a estar atents a l’entorn per no haver d’entrar dins nostre.