Camines a palpentes,
ànima i cor ferits.
Deixa que s'esvaeixin les tempestes,
que un nou sol ha sortit!
---------------
Impregna't d'olors que es desprenen,
siguin til.lers, fréixes o acàcies...
Ginesta florida amb groc intèns
que omple els marges...
Gaudeix de perfums,
colors i moments...
Treu-te el mantell de tristors que et cobreix.
Ja prou sentir-te culpable de viure!
Oh, gran guerrer de cors immens....
7 comentaris:
El teu amic és afortunat de tenir una amiga com tu que li escriu aquest versos tant formosos.
Content de tornar a llegir-te nina...
Ah! i gràcies...
petonets de tutti-frutti ;¬)*****
EI Barbollaire....com diuen....els amics s'han de mimar,que van escassos!
Sovint però les paraules queden curtes per expressar quelcom d'algú.
Bissitus ,-)****
Un bonic cant a la Vida, Jana!
Segur que el teu amic se sent acaronat per la seva dolça música
Una abraçada
Les paraules algunes vegades arrosseguen sentiments, Jana, i els teus semblen sobrevolar els mots.
Tan de bó haguéssin estat per mi les teves paraules!
petons i llepades desitjoses!
Si el teu amic és un guerrer amb un gran cor...se'n sortirà bé i tu l'animes amb aquests bonics versos!
Bon cap de setmana Jana!
Ei Myt, si, tens raó, en definitiva un cant a la Vida, a la il.lusió de caminar endavant.Sovint però és fàcil aconsellar als demés...
Un petonàs bonica.
El bons amics sempre desperten grans sentiments, de fet és per això que el fil del'amistat quan es de debó és de niló superresistent.
Una abraçadaaaa!
Animem,donem suport, però és dificil acceptar les paraules dels demés....cal que siguem nosaltres mateixos que les descobrim,sempre però els amics som al costat per recordar-les sovint.
Un petó guapa.
TeSeTeMe, siempre
Publica un comentari a l'entrada