La matinada d'un fred dia de novembre ens deixava el pare d'un bon amic.
Casualitats de la vida, el mateix dia que jo feia tres anys que em separava o que la mare feia 76 anys.... No té res a veure una cosa amb l'altre, simplement portes que es tanquen, d'altres que s'obren i d'altres que continuen mig obertes....
La musa inspiradora no m'està acompanyant fa una llarga temporada i em poso davant el temut paper en blanc i milions de pensaments volten pel meu cap però incapaç de plasmar-ne un de sol davant tanta magnitud immaculada. Ha hagut de ser la mor d'algú que m'ha permès escriure aquestes poques paraules i aquest curt poema:
Ulls amarats de llàgrimes,
dolor d’absència....
Remembrança d’uns mots,
d’un gest,
d’una rialla o un somriure....
Mica en mica, com una espelma que s’apaga,
un cor deixa de bategar,
Però el record restarà per sempre
entre ànimes que glatiran per no oblidar mai la seva presència.
En record al pare de l’Albert.
26/11/07
Jana
6 comentaris:
Ei, nineta!
Sovint ens passa que en moments en què quelcom ens corprèn i l'ànima ens fa un salt la nostra musa ens surt a l'encontre. Tant se val que hagis estat alguns temps sense plasmar cap pensament sobre aquest virtual full en blanc del teu (i nostre, des de l'instant que volgueres compartir-lo amb nosaltres) PINZELLADES DE VIDA.
I ja és curiós que el retrobament hagi estat a partir d'una mort, en aquest cas de la del pare de n'Albert. Per a ell un pensament i una pregària. Per als que queden, les paraules del poeta:
"I amunt, amunt, ja ets dalt! Ara, esperit,/ si et sents d'àliga el cor, pren revolada, / que ja ets a mig camí de l'infinit!".
Una besada molt grossa!
Ei, Caterineta!!!
Sempre en l'intent d'anar amunt i endavant, tot i que el camí faci pujada o sigui fosc res ens pots aturar.
Fins aviat!! una abraçada i un petó ben gran ,-)
Es trist quant algu marxa,a mi sepre m'agradat la canço La vall del riu vermell penso que mostra molt be el sentiments del moment.
Cert, striper, la cançó de la Vall del riu Vermell sempre ha estat un referent per reflectir la pèrdua d'una persona, descriur molt bé els sentiments que sents quan algú se'n va i no cal que sigu la mort qui se l'endugui de la nostra vida.
Una abraçada
jana...
fa massa dies que no passava per ca teva... imperdonable... però hi han massa coses que es mouen... o que estan quietes quan s'haurien de moure...
No voldria venir a atabalar-te... Però no tinguis por d'escriure el primer que et passi pel cap...
Si vens per les meves cases ja ho pots veure... Moltes vegades son pensaments inconnexes o imatges sobrefilades...
Però m'ajuden a treure molts fantasmes, solituds, pors...
Nina, amb el teu permís, un petonet dolç i una abraçada.
:¬)**
Una abraçad per tu i per l'Albert!
Les absències sovint són el desencadenant de les paraules. Paraules que a vegades no ens surten i que de cop no tenen aturador.
Un petó wapa!
Publica un comentari a l'entrada