La pluja queia sota el cel de primavera, era allò que desitjàvem des de fa temps, esperant sempre quelcom que no tenim; com aquelles paraules que volem escoltar i no vénen...i el silenci que tampoc mai arriba, no fora cas que llavors poguéssim escoltar la nostra ànima. Preferim el soroll perquè ens distreu, ens obliga a estar atents a l’entorn per no haver d’entrar dins nostre.
7 comentaris:
Hola, Jana!
M'agrada la pluja, la sensació de netedat que deixa a l'ambient, les gotes que interpreten una petita melodia al vidre de la finestra. M'agrada la pluja des del llit estant, a trenc d'alba, amb el seu so acompassat sobre les fulles de la palmera. M'agrada la pluja aquell horabaixa que em puc permetre dedicar una estona a la lectura o a sentir una mica de música.
Quan sent que cau rememor moments en què la pluja ha estat protagonista d'alguna situació. I qualque vegada, tot pensant-hi, em parla en silenci, em diu tantes de paraules que alguna llàgrima rodola galtes avall.
Una besada molt grossa, nineta!
Fa temps que et llegeixo, però escrius molt poc i mira que ho fas bé! Molt bonic aquest post. :)
avui esta plovent aqui i he pensat amb el teu post. M'encanta que plogui, (aviam si evitem el trasvasament) i que plogui molt... sen-se fer cap mal. La pluixa per mi significa neteixa, vida, em fa recordar moments de la meva vida me fico melancolica, em venen recorts uns plaients, altres no tant, m'avingut un.. el de una tarda a ca teva.. cantan cançons acompanyades per una guitarra.. et recordes?? no se si plovia o no,pot ser nomes van ser unes gotetes, pero a mi els dies de pluixa em recorden a dies de festa, dies en que no podia nar al "tros" i els aprofitava per fer tot allo que mai no en tenia temps, lletgir, escoltar musica o quedar amb els amics per compartir una bona estona... t'apuntes???? ((( )))
Katia.
Que bonic, Joana!
"Escoltar la nostra ànima", s'evita sovint, tens tota la raó! però penso que quan ens atrevim a fer-ho, manant a l'oïda que sigui neutral, sense deixar que ferides passades ni pors futures hi interfereixin, el so que obtenim és preciós, connecta amb la nostra veritable essència i ens obre un món obert a l'esperança i a la il.lusió, doncs la vida ens vol veure somriure.
Una tendra abraçada
Quines paraules tan certes Jana!
Escoltar-nos, estar atents a tot allò que tenim a dins!
Escoltar la pluja i escoltar-nos...sense soroll! Com m'agrada!
una abraçada!!!!
"el silenci que tampoc mai arriba, no fora cas que llavors poguéssim escoltar la nostra ànima."
Què temem de la nostra ànima ?
Que ens indici un corriol cert cap a la nostra felicitat i no hi trobem el coratge de seguir-lo ?
Toni
Sovint la por no ens deixa escoltar la nostra ànima, certament, por al fracàs, a no saber actuar adequadament.... Caldrà tenir el suficient coratge per encarar-nos a la realitat que potser massa sovint volem ignorar...
Una abraçada i un petonas a tots, de tot cor ,-)
Publica un comentari