Avui 12 d’octubre des de fa molts anys (1913) ja es celebrava aquesta data com a “dia de la raza” i més tard es va polir amb el “dia de la Hispanidad”. És una data doncs que arrossega gran èxit des de temps immemorials, i no obstant: “legalmente, el Día de la Hispanidad no alcanzó reconocimiento en la España del franquismo hasta 1958, cuando un decreto de la Presidencia del Gobierno de 9 de enero de 1958 estableció: «Dada la enorme trascendencia que el 12 de Octubre significa para España y todos los pueblos de América Hispana, el 12 de Octubre será fiesta nacional, bajo el nombre de Día de la Hispanidad.». Llavors amb la instauració de la monarquia el 1982 es refrenda aquesta data com a Día de la Hispanidad potser en un intent de no deslligar massa fils que provenien d’una dictadura que es canviava per una democràcia però on no es podia fer massa soroll ni trencar massa lligams.
Actualment la majoria de gent espera aquest dia per veure si pot fer un pont llarg i així permetre’s un petit respir, després d’estar ja integrats totalment en la jornada laboral i quan les vacances d’aquest estiu ja no són més que història. A pocs però se’ls escapa en algun moment o altre la desfilada, que ens mostren els mitjans de comunicació, de tot l’exèrcit davant les personalitats de l’Estat. Orgullosos celebren aquest dia que no deixa de ser la data del que va ser un genocidi a la humanitat. Espoliació, aniquilació de drets existents, irreconeixement de les llengües i cultures, etc. Us sonen aquestes paraules? Doncs resulta que han passat 514 anys i els catalans podem expressar-nos en molts d’aquests termes. Aleshores jo em pregunto, què hem de celebrar avui? Com a molt, si tenim una Pilar a casa, farem un bon dinar; o ens recordarem de la ciutat de Saragossa per la seva patrona, però que no es facin celebrar res més. Per mi el “dia de la raza o de la Hispanidad” no té cap mena de sentit. Aleshores m’he apuntat a una botifarrada que feien al meu poble. Si, una botifarrada a la hispanidad, perquè els catalans seguim essent una colònia d’España com a partir de l’any 1492 van ser-ho els habitants d’Amèrica del sud. JO NO TINC RES A CELEBRAR!!
4 comentaris:
Sembla que certs temes no tenen tant tiron com uns altres encara que tots siguin interessants.AL meu m'agrada llegir-te i respecte les teves opinions, aquesta vegada documentades, i creo que cadascun sent com li surt de dintre i que és d'admirar ser conseqüent amb el que cadascun pensa, molta gent no s'atreveix a ser-lo. Animo i endavant.
TSTM
Eisss maverick,
Si una cosa pretenc és ésser conseqüent. No sempre s'aconsegueix i moltes vegades ens sentim en posicions contradictories que ens provoquen lluites internes que fan que ens rebel.elm contra nosaltres mateixos.
La meva lluita pels ideals serà sempre, en el meu intent, conseqüent.
Una abraçada ben forta. ;-)
Ei, jana!
Tal dia com l'esmentat jo tampoc no tenc res a celebrar, a nivell patriòtic, si més no. En d'altres camps és evident que sí, ja que conec algunes "pilars"; a més, sempre és bo tenir un dia lliure entre setmana i "fer campana" a la feina per poder desconnectar una mica de les tasques que ens ajuden a pagar els rebuts al cap del mes.
No trob ni ètic ni políticament correcte, ara que el terme està tan de moda, l'anihilació dels pobles, de comunitats senceres: un genocidi ètnic i cultural, es miri com es miri.
Gràcies per fer-nos fer memòria, que sempre convé.
Una besada grossa! ;-)
ei Caterina,
Recordem, fem memòria però que mai l'haguem de recuperar per saber que un dia vam ser un poble amb una cultura, una identitat, amb un fet diferencial propi. Que mai arribi doncs la nostra anihilació!!
Ah!, i malgrat que sempre és bo tenir un dia de festa, hi ha dates que són més que un dia festiu, que representen quelcom molt important pel nostre País...que no se'ns oblidi!
Un petonàs carinyet!;-)
Publica un comentari a l'entrada