Aquest cap de setmana passat, dies 16 i 17 de febrer, vaig tenir el goig de compartir-lo amb vint-i-dues excel·lents persones: algunes de conegudes de ja fa un temps d’altres acabades de descobrir i amb la il·lusió d’anar-les coneixent al llarg de les rutes que ens esperen per compartir.
Un grup de gent molt heterogeni, procedent de molts llocs diversos de la geografia del nostre petit país, totes elles carregades però de ganes de viure, de sentir, de descobrir....Mica en mica pots anar aprofundint en la vida de cadascun de nosaltres; les estones de caminada, si el esbufecs ho permeten, donen per estones de llarga conversa....Llavors descobreixes que tots amaguem una història al darrera, ni pitjor ni millor que la pròpia sinó personal i única, carregades però totes elles de sentiments, emocions i emotivitat, que formen part d’un passat, recent o llunyà que ha marcat d’alguna manera les nostres vides. Descobreixes dolor, patiment, absències, sol.lituds i t’adones que malgrat aparentment sovint les vides de tots hagin transcorregut tranquil·les, la realitat és una altra, t’adones de la duresa dels moments viscuts per molts i t’ajuda en certa manera a sentir-te més acompanyat en la superació de petits reptes diaris, a buscar alegries després d’etapes de tristesa, a riure perquè ja hem plorat massa...en definitiva, ens adonem que la pròpia història no és única, ni la més trista, ni la més dura, simplement és una més de les tantes que amaguem cadascun.
Un grup de gent molt heterogeni, procedent de molts llocs diversos de la geografia del nostre petit país, totes elles carregades però de ganes de viure, de sentir, de descobrir....Mica en mica pots anar aprofundint en la vida de cadascun de nosaltres; les estones de caminada, si el esbufecs ho permeten, donen per estones de llarga conversa....Llavors descobreixes que tots amaguem una història al darrera, ni pitjor ni millor que la pròpia sinó personal i única, carregades però totes elles de sentiments, emocions i emotivitat, que formen part d’un passat, recent o llunyà que ha marcat d’alguna manera les nostres vides. Descobreixes dolor, patiment, absències, sol.lituds i t’adones que malgrat aparentment sovint les vides de tots hagin transcorregut tranquil·les, la realitat és una altra, t’adones de la duresa dels moments viscuts per molts i t’ajuda en certa manera a sentir-te més acompanyat en la superació de petits reptes diaris, a buscar alegries després d’etapes de tristesa, a riure perquè ja hem plorat massa...en definitiva, ens adonem que la pròpia història no és única, ni la més trista, ni la més dura, simplement és una més de les tantes que amaguem cadascun.
1 comentari:
Ei, Jana!
Que cadascú és un món o que hi ha un món en cadascú és una gran veritat, i afirmar el contrari seria un error. Cadascú ha viscut unes circumstàncies que li han aportat alegries, desenganys, certituds, incerteses, rialles, llàgrimes, somnis a realitzar o malsons realitzats i que l'han empès a prendre's la vida amb una determinada actitud.
Cadascú comparteix els seus dies amb la resta de món, però en primera instància amb si mateix, i això de vegades és tot un repte. Conviure dins la pròpia pell durant 24 hores al dia i durant toooooooota la vida de vegades pot arribar a ser feixuc, però d'altres fantàstic.
Tenim el que tenim, som el que som i massa sovint "les coses són com són", però és a les nostres mans intentar canviar-les, tot i que l'esforç a fer sigui considerable. En qualsevol cas, i seguint la dita: "més val el dolent conegut que el bo a conèixer"... per si de cas!
Una besada molt grossa i un somriure de cap de setmana! ;-)
Publica un comentari a l'entrada