Massa sovint, al canviar d’any, intentem omplir-nos de propòsits pel nou que es presenta. Acostumen a ser plens de bones intencions, referents a la salut personal (deixaré de fumar, aniré al gimnàs faré dieta....), temes familiars o de feina. Llavors, a mesura que transcorren aquests 365 dies, ens adonem que no han servit de res, que tots aquests propòsits acostumen a ser tòpics de tot allò que sabem que caldria fer i que no fem....allò de que la teoria la sabem però la pràctica costa molt d’aplicar... Per això aquest any m’he proposat no fer cap propòsit (valgui la redundància), acceptaré allò que vingui, faré el que cregui quan ho cregui oportú i sempre dins les meves pròpies possibilitats i força de voluntat. Potser si, però, que manllevaré el d’una bona amiga amb la qual vaig tenir el goig de compartir el Cap d’Any i que vaig trobar genial: Procuraré trobar un motiu per somriure i regalaré un somriure CADA DIA.
