29.2.08

UN MÓN EN CADASCÚ.


Aquest cap de setmana passat, dies 16 i 17 de febrer, vaig tenir el goig de compartir-lo amb vint-i-dues excel·lents persones: algunes de conegudes de ja fa un temps d’altres acabades de descobrir i amb la il·lusió d’anar-les coneixent al llarg de les rutes que ens esperen per compartir.
Un grup de gent molt heterogeni, procedent de molts llocs diversos de la geografia del nostre petit país, totes elles carregades però de ganes de viure, de sentir, de descobrir....Mica en mica pots anar aprofundint en la vida de cadascun de nosaltres; les estones de caminada, si el esbufecs ho permeten, donen per estones de llarga conversa....Llavors descobreixes que tots amaguem una història al darrera, ni pitjor ni millor que la pròpia sinó personal i única, carregades però totes elles de sentiments, emocions i emotivitat, que formen part d’un passat, recent o llunyà que ha marcat d’alguna manera les nostres vides. Descobreixes dolor, patiment, absències, sol.lituds i t’adones que malgrat aparentment sovint les vides de tots hagin transcorregut tranquil·les, la realitat és una altra, t’adones de la duresa dels moments viscuts per molts i t’ajuda en certa manera a sentir-te més acompanyat en la superació de petits reptes diaris, a buscar alegries després d’etapes de tristesa, a riure perquè ja hem plorat massa...en definitiva, ens adonem que la pròpia història no és única, ni la més trista, ni la més dura, simplement és una més de les tantes que amaguem cadascun.