“Com t’ho podria dir perquè em fos senzill i et fos veritat”… Així comença una cançó de Lluís Llach, cantant-poeta de Verges. Avui, en començar aquest blog que poso a l’abast dels meus hipotètics lectors, em faig meves les seves paraules, perquè la meva pretensió és explicar en paraules senzilles què és el que em mou, el que em commou, el que em rebel·la, el que em fa riure, el que em dol, el que m’esquinça l’ànima, el que estimo, el que em fa viure... per explicar, en resum, quina és la meva veritat.
No pretenc explicar la meva vida, sinó les sensacions que m’han acompanyat o m’acompanyen en el seu trajecte. Evidentment no puc queixar-me del camí que he fet fins aquí, però vull que a partir d’ara sigui diferent, que el neguit es transformi en pau i l’ànima esquinçada vagi recobrant la serenor... i em sembla que el rumb que he emprès és el correcte. Sé que no serà fàcil, tot canvi requereix sempre un esforç, però la llum dels que m’acompanyen tot fent la ruta m’ajudarà a recobrar la meva pròpia llum.
Fins aquí, la presentació. A partir d’ara, “...que no s’apagui la llum, que no vacil·li mai més”.
11 comentaris:
Hola, Jana!
Dius en el teu blog que ens vols explicar la teva veritat, de manera senzilla. Ens vols fer arribar el que t'envolta i les sensacions que s'han anat desgranant al llarg de la teva vida i ho vols compartir amb tots nosaltres.
Parles de la llum que has de recobrar... tal vegada no ho sàpigues, però desprens JA uNA llum immensa, tan immensa com...
Des de l'estimació més pregona, gràcies per ser-hi!
te se te me
Benvinguda al club! Compta amb mi com a lector, somriures per al teu pinzell!
Ei caterina,
m'alegra sincerament que siguis la primera en comentar el meu primer post ;-)
La idea de la creació del blog ja saps d'on ve, i crec que serà una forma de poder "vomitar" tot allò que a voltes ens encongeix l'ànima i se'ns queda tancat al cor fent-lo bocins. D'aquesta manera, si surt a fora i en sou partíceps i ho puc compartir no farà tan de mal.
Ara bé, també espero compartir alegries i d'altres sensacions agradables, el meu nou camí per aquesta vida es presenta ple de serenitat i pau.
I sí, tots tenim llum pròpia, tan amagada a voltes que ni sabem que existeix, i moltes vegades, qui ens acompanya en el camí és qui ens ajuda a descobrir-nos-la. Gràcies.
Una besada i...amb tota la immensitat!!!
Hola usuari anònim,
sempre es bo tenir desconeguts que et llegeixen, de fet però no són tan desconeguts si et contesten en codis compartits.
Una abraçada i un petó!
Eiii jcob,
;-)podem compartir el pinzell, amb somriures i tal vegada amb llàgrimes però...que bonic és compartir emocions, sensacions,... gràcies per poder comptar amb tu com a bon lector que seràs dels meus posts (i jo, com no, una efervescent lectora del teu bloc).
Una besada!!!
uHola, m' agrada el teu blog i referma la teva sensivilitat..petons del teu veï.
Hola usuari anònim que no tan anònim ja que de veíns que puguin llegir el bloc crec que pocs n'hi ha...
Evidentment, desitjo que els posts propers desprenguin la meva sensibilitat, la meva transparència...el jo amagat que portem dins. M'agradaria continuessis essent lector del meu blog i així mica en mica descobrissis un poquet més la meva ànima.
Una abraçada ;-)
Hola Jana q no ets de La Jana!!Estic bocavadat!!Ets real o estic sommiant? Això de viure val la pena, encaraq només sigue per coenixer persones com tu!!
Avant!!!
Hola!! el meu comentari està just damunt d'este.
Avant!!
Ei Xe!
Per fi...veig que has pogut entrar al blog i deixar un comentari...i un bon comentari tot i que penso que de dones com jo n'hi ha moltes i que la vida sempre ens depara sorpreses.
Una abraçada! ;-)
Publica un comentari a l'entrada