22.4.07

DESIG D'URGÈNCIA.


M’esperaves a l’aeroport.
Acabava d’aterrar després d’un mes d’absència. Estava cansada. La cinta de les maletes rodava sense res al damunt. De sobte maletes i més maletes. Sortosament, la meva fou de les primeres. La vaig agafar com una autòmota, ens acomiadarem tot el grup i vaig dirigir-me a la sortida. Passava gairebé inconscient per entre aquell passadís de mirades que busquen algú que arribi...de sobte...una veu reconeguda cridà el meu nom, vaig alçar els ulls i allà estaves tu....el teu cos atlètic, pell colrada, cabell de nit brillant, ample somriure i mirada verd maragda seductora i penetrant. Eres allà i jo no m’ho creia. Vaig deixar instantàniament la maleta i corrent cap a tu ens vam fondre amb una intensa abraçada primer i després els nostres llavis es trobaren, la llengua, aquell gust dolç que feu que tot un calfred recorregués el meu cos. Un mes sense veure’t, sense saber de tu, sense poder-me delectar amb el teu cos càlid i suau...el foc, el desig va recórrer tot el meu cos...No sé què hauria fet allà mateix si no hagués estat per tu que, guardant sempre la compostura, m’aturares en aquell desenfrè, agafares la maleta i em digueres: -Benvinguda! –Anem... Aquella fredor que mostraves, a voltes se’m feia insuportable però quedava compensada per tota aquella capacitat que tenies de fer-me gaudir, de fer-me volar, de ser capaç que em deixés anar per convertir-me en una deessa del sexe, de cos ardent i desig inacabable.
Ens adreçarem al pàrquing i pujarem al teu cotxe. Poques paraules sortiren de la teva gola: -Et desitjo i –Sense tu ha estat insuportable... Però, ni una carícia de més, ni una besada extra, només sexe palpitant i cos de foc.
T’observava mentre carregaves la maleta: ben vestit, gairebé diria que impecable. Quin contrast...Jo amb els meus texans, el meu jersei amplíssim de cotó i el mocador al coll... Pujarem al cotxe. No sabia que volies fer, on volies anar però no vaig dir res. Vaig pujar tot acomodant-me mentre tu arrencaves amb una maniobra brusca direcció Barcelona.
Vaig reclinar una mica el meu seient del cotxe i vaig treure’m el jersei. Duia a sota una camiseta negra amb botons. Vaig començar a acariciar el meu cos per damunt la roba, amb lentitud. Suaument les meves mans lliscaren cap a la cremallera dels meus pantalons descordant-los i, mentre acaronava les meves cuixes, els feia lliscar cames avall. No duia calcetes. M’agradava sentir directament el bast teixit del texà fregant el meu sexe. Tu em miraves de reüll volent manifestar una indiferència no sentida. La teva mirada era cada cop menys discreta i el teu desig també. Acariciava la meva pell suau i poc a poc els botons de la camisa es descordaren per les meves mans destres...deixant entreveure els pits culminats per aquells mugrons petits i erectes. Les meves mans els acariciaven en moviments circulars primer i després pessigant-los entre el polze i l’índex fent que aquella erecció fos encara més intensa: Tu em miraves, jo em sentia més excitada pel fet que em miressis. Les mans lliscaven per la meva pell dirigint-se a aquell petit retall de pèl com un camí que ens mostra la direcció on cal anar...Els meus dits el resseguiren ensopegant amb el clítoris sobresortint, calent, càlid i humit on es van entretenir una bona estona manipulant-lo hàbils, coneixedors d’aquell botó rosat. Ara era jo la que et mirava de reüll, t’havies descordat els pantalons per poder donar pas al teu membre rígid i rogenc de foc mentre l’acariciaves amb la teva mà dreta i l’altra la mantenies al volant.
Travessàvem la Gran Via amb impaciència, amb urgència de desig i de satisfer aquell plaer emergent en els nostres cossos.... Semàfor vermell. Frens clavats. Parats. El teu cap es reclina damunt el meu sexe i sento la teva llengua com una serp entaforant-se per la meva caverna calenta i humida. Obro bé les cames perquè tinguis més llibertat de moviment, per poder sentir més profundament aquest muscle clavant-se dins meu. Llavors els teus llavis xuclant el meu clítoris, mossegant-lo, estirant-lo... Miro enlaire. Un camioner, amb el privilegi d’una posició més elevada, ens ha estat observant. M’avergonyeixo i alhora m’excito més encara...Semàfor verd. T’aixeques i arranques amb el gas al fons. Sento el meu sexe palpitant, humit del meu flux i la teva saliva. Una corba pronunciada. Hem girat bruscament direcció al teu pis. Estem a prop. Frens que es claven, dits que s’enfonsen, es mouen rítmicament... i la porta del pàrquing que s’obren sorollosament, amb un fort xerric....
És el xerric de les rodes de l’avió damunt la pista. M’he despertat mentre aterràvem. Desembarquem, cerco la maleta, m’acomiado del grup i surto per entre el passadís de mirades que cerquen algú conegut.
Tu no hi ets.

22 comentaris:

Anònim ha dit...

O, mamma mia! Bella ragazza! Mmmmmmmm!

JANA ha dit...

això dic jo....mmmmmm.....

Salutacions ;-)

Joana ha dit...

Vinga la primavera i les urgències vitals!!!Genial..bufffff

JANA ha dit...

La primera la sang altera!!!
Visca el poder de l'erotisme que no l'eròtica del poder....
Gràcies Joana.
Una abraçada ,-)

Anònim ha dit...

No sé qui pot ser l'afortunat protagonista del sommni, però en tot cas , no hi ser no té perdó!Com se pot pedre una oportunitat així? Això a mi no em passaria , ni ho deixaria passar!! Uffffffffffff
Xe.

Salva Piqueras ha dit...

Uffff... això que sents al llegir-lo se'n diu canvi climàtic???

Anònim ha dit...

Uff i uff! Quina calor que fas venir.
Que n'aprenguin tots aquests aficionats que ahir signaven llibres pels carrers.

Això sí que és bona lectura i .. més.

Molt bo mmmmm

Anònim ha dit...

Ei, Jana!

Has pensat de presentar-te a qualque concurs de relats eroticoludicofestius? És un suggeriment, tu mateixa!

Una besada molt grossa! ;-)

Barbollaire ha dit...

Dona!!!
Haguessis avisat amb temps...!!!
Jo mateix hauria vingut a buscar-te!!
(uiiiiiiiiiiiiiiiixxxx, potser ara m'he passat)

Un gran relat (i no és conya)!

Petonets dolços, nina ;¬)*****

JANA ha dit...

Eiiii Xe...qui no voldria ser protagonista (per ambdues parts!) d'una realitat així hehehe.... De moment continuarem somniant!
Un petó;-)

JANA ha dit...

He, he, he, se'n diu canvi climàtic si vols dir-ne així però jo en diria escalfament corporal directament.... aixxxx

Una abraçada
;-)*

JANA ha dit...

Ai Lola, lola "tu que me vés con buenos ojos" jo també estic dins del gremi dels aficcionats... però m'ho vaig passar de bé mentre ho escrivia hehehe... M'alegra que hagi estat del teu agrat.

Un petonassu.
;-)*

JANA ha dit...

Ja ho he pensat ja estimada Caterina però de concursos eroticoludicofestius sembla que de moment no hi ha convocatòries... Si en surt una, segur que m'hi presento hehehhe....

T'estim princesa!
;-^)*

JANA ha dit...

Hahaha barbollaire...en el meu proper viatge faré llista de candidats a recollir-me a l'aeroport... atent a la convocatòria !!
Gràcies, per mi és un honor que el consideris un gran relat

Un petonàs poeta.
,-)*

Anònim ha dit...

Felicitats, jana!!!!!!

Un molt bon relat.

sabateta

gatot ha dit...

mmmmmm Jana exquisit!

Si estic al cas, que hi estaré, t'informo dels concursos eròtico-festivalers que es convoquin.

Mentrestant... potser et pots plantejar de col·laborar, com fan altres blogaires, a la meva casa compartida (perdona l'spam, eh?):

http://la-cuca-al-cau.blogspot.com

Series molt ben rebuda!

Petons i llepades literaries!

JANA ha dit...

Gràcies sabateta, ja saps, passa quan vulguis,
petons i abraçades ,-)

JANA ha dit...

Eiiii gatot,

m'encanta que t'hagi agradat. Estaré a l'aguaït de les informacions que m'enviïs al respecte. No descarto col.laborar a la teva casa compartida que per cet, ja he visitat i molt guai!
Passar quan vulguis per aquí però no sempre et garanteixo un relat eròtic...hehehhe

Abraçades i xuclades literàries ,-)

Anònim ha dit...

Feia temps que volia llegir-te, però la meva feina, la universitat, la política... la meva vida, no em permeten que recordi que, moltes vegades, hi ha coses millors que la "dedicació exclusiva", i la vida, VIURE!, és una "d'aquestes coses millors". Llegir el teu relat és, senzillament viure, VIURE amb majuscules! Ja saps, sé que ho saps, que a mi m'agrada viure i, també ho saps, m'agrada fruir de la vida, dels seus plaers, dels seus moments, dels seus instants inoblidables. El que he llegit ha estat un regal pels sentits que, vanitosa i presumptuosament, em vull apropiar, com si cap altre persona al món en fos el destinatari, tot i ser conscient que el món és ple de candidats a ésser l'afortunat.
Perme't-me que, amb tota la calidesa, tendresa, dolçor i, perquè no? sensualitat que ens poguem trasmetre, et digui, amb veu alta i forta, i amb la convicció de qui et coneix: ETS UNA DÓNA EXTRAORDINÀRIA!
Un petó molt fort, càlid, sensual, humit, profund i, sobre tot, sincer.
Isidre

JANA ha dit...

Eiiii Isidre!
Quina sorpresa trobar-te per aquí, la veritat no m'ho esperava. M'alegra que t'hagi agradat el meu relat, però sincerament, tot i que gaudeixo molt escrivint, llegir un comentari com el teu si que ajuda a pujar l'autoestima, l'ego i la líbido i tot...a aquest pas em dedicaré només als relats eròtics hehehe.

Una abraçada i un petonàs fortíssim.,-)

gatot ha dit...

Ho veus com no només ho dic jo?

Val, val... a vegades, depèn de qui ho diu...

però la veritat és que sí, és un relat genial!

petons i llepades, renovades i rellegides!

JANA ha dit...

Gatot quedes inclòs dins el meu grup de fans!!!
No és per desmerèixer-te ni molt menys però si que reconec que si qui ens ho diu és un vell amic sempre sembla que la cosa és més creible hehehe....
Petonàs ,-)**