Fa 2 dies que sento el pis enormement buit. Ni la tele, ni l’ordinador m’aclaparen amb el seu soroll. Silenci…. Des del dia 21 d’agost fins abans d’ahir (11 de setembre) es pot dir que hem compartit les 24h. Si, si, ja sé que hi ha moments que m’aclapareu, que us voldria lluny, però…ja sabeu que en el fons no és cert. Heu estat la meva companyia constant tots aquests dies compartint unes molt bones i agradables vacances: Primer a la Sènia amb la nostra estimadíssima Alícia i família, llavors a casa compartint els dies amb la Play, la Gamme Boy, l’Emule i algunes escapades... Finalment a Mallorca, les merescudes vacances sobretot pels avis. Tots 5 i la nostra entranyable i estimada Caterina vam gaudir de dies magnífics, unes boniques estades contemplant paisatges i uns còmodes viatges amb la llogada “fragoneeeeeta” de 9 places!! Qui m’ho havia de dir a mi que em convertiria amb una autèntica xofera pujant i baixant estretes carreteres vers el Cap de Formentor?Han estat dies molt bons amb moments no tan bons, veient sobretot el llast de la malaltia de l’avi i la poca mobilitat de l’àvia... però ells també hi eren i n’han gaudit, i, sobretot, al costat Na Cat, amb la seva serenor i pau. Només desitjo que quan sigueu més grans recordeu amb un ample somriure aquests dies...
Ahir ja tot va tornar al seu lloc, vosaltres a escola (4rt. i 1er. d’ESO....com passen els anys....!!) Jo a la feina, els avis tranquils al seu entorn habitual i Na Cat a l’altra banda del mirall però sempre al costat del nostre cor.
Tornem a l’habitual rutina, a la custòdia compartida, als dies grisos i cada cop més foscos; senyal inequívoc que arribarà la tardor i després el fred hivern....
Entre tots* em doneu un alè de vida, de placidesa i de felicitat! ;-)
*(i també els que no anomeno però que porto en mi)
6 comentaris:
qualsevol cosa que digui,trencarà la dolça màgia del teu escrit...
Amb el teu permís una abraçada ben forta i un petonet ben dolç, nina
;¬)*************
Ei, jana!
Per al·lusions... Ufff, realment varen ser uns dies màgics, plens d'emocions, d'alegria, de passejades, de quilòmetres amb la llogada "fragoneeeeeeta", de rialles, de xerrades... però sobretot uns dies que ens han servit per carregar les piles per a algun temps.
Jo també desig que els teus quatre ninets, els grans i els petits, estimadíssims tots, recordin aquests dies tan macos durant molt de temps, tot i que un d'ells tendrà una mica més de dificultat per poder fer-ho, sort que comptarà amb l'ajuda dels benvolguts àngels de la guarda de casa.
Gràcies, nineta... per tot!
Una besada molt grossa! ;-)
Ah, tens tota la raó: com a "xofera de fragoneeeeeta", un 10!... Amb aquesta experiència en ziga-zagues muntanyenques, qui sap si enguany et veurem tot participant en qualsevol ralli aventurer!
Jo tambe... per al·lusions com la nostra estimadíssima Caterina. estic mol contenta haver compartit amb tu un troset d'estiu... Gràcies. ((((( )))))) Alicia
Hola estimats/des lectors/res!!!
Primer de tot perdoneu el retard en contestar els vostres comentaris...coses de la informàtica que ja sabeu, pot ser fantàstica però quan no funciona et sents impotent i desvalgut!
Gràcies pels vostres comentaris.
Barbollaire, tu sí que tens màgia en les teves poesies!
Un petó amb gust de tardor ,-)
Caterina, ja poc et puc dir que no estigui dit, puc repetir GRÀCIES i fins aviat
Una forta abraçada ,-)
Alícia, Gràcies també a tu i els teus, com sempre, estar al vostre costat és fantàstic i em sento, ens sentim, con un més entre vosaltres.
Un petonàs ,-)
Segur que la rutina es farà més lleu amb aquests dolços records!
Una abraçada!
Et trovo a faltar, ja son moltes les vegades que miro i no hi ha cap post nou, un petonet
Publica un comentari a l'entrada