Massa sovint, al canviar d’any, intentem omplir-nos de propòsits pel nou que es presenta. Acostumen a ser plens de bones intencions, referents a la salut personal (deixaré de fumar, aniré al gimnàs faré dieta....), temes familiars o de feina. Llavors, a mesura que transcorren aquests 365 dies, ens adonem que no han servit de res, que tots aquests propòsits acostumen a ser tòpics de tot allò que sabem que caldria fer i que no fem....allò de que la teoria la sabem però la pràctica costa molt d’aplicar... Per això aquest any m’he proposat no fer cap propòsit (valgui la redundància), acceptaré allò que vingui, faré el que cregui quan ho cregui oportú i sempre dins les meves pròpies possibilitats i força de voluntat. Potser si, però, que manllevaré el d’una bona amiga amb la qual vaig tenir el goig de compartir el Cap d’Any i que vaig trobar genial: Procuraré trobar un motiu per somriure i regalaré un somriure CADA DIA.
15 comentaris:
Ei, Jana!
En les teves paraules hi ha un gran què. El fet de proposar-te no fer-te cap propòsit per a l'any acabat d'estrenar, ja és en si tota una declaració d'intencions. Estar disposada a acceptar allò que véngui; fer el que creguis que has de fer i quan creguis que ho has de fer, sempre dins les teves possibilitats -i sàpigues que són mooooooltes- i amb força de voluntat... nineta, no trobes que és UN GRAN PROPÒSIT?
Una besada molt grossa! ;-)
Ah, m'encanta el pensament de la teva amiga!
Jana...
el pensament de la teva amiga és el millor propòsit que un és pot fer... i difícil de complir!!
Una bosseta de petonets dolços i un any el màxim de plaent possible, nina.
CATERINA,
Ara només faltarà que sigui capaç de complir-ho hehheheh, però valguin les intencions. Però el que si vull és somriure, somriure, somriure ni que sigui per tapar les llàgrimes que volten el meu cor.
Una abraçada i un petonàs ,-)
Barbollarie,
Em pregunto perquè els propòsits per petits que sigui a voltes són tan díficils de complir, tot sembla tan fàcil....
Una besada ,-)
Y yo estaré aqui para verlo.
TESETEME
si maverick, espero que tots ho pogueu veure!!
TSTM
Jo crec que no és massa difícil això de trobar un motiu per somriure. N'hi ha molts, a mi el que més em serveix és que sempre hi ha algú que el necessita encara més que jo i per això costa poc de regalar-li. Vinc des de cal Barbollaire. Sóc nova al teu blog, però m'ha agradat el teu propòsit. Et desitjo molt bon any i que no et falti mai el motiu per somriure.
És fantàstic el que dius... Res de propòsits però buscar un motiu per somriure, i jo hi afegiria ...per ser feliç!
Que tinguis un any ple de coses bones!
Una abraçada
Hola Carme, benvinguda al blog, pots passar per la meva caseta virtual sempre que vulguis...més tard aniré a fer el tafaner a la teva.
Sortosament com dius, no és difícil trobar un motiu per somriure; potser aquí està el secret, posar-nos reptes assequibles i no grans projectes que l'únic que ens porten són frustracions per no poder-los assolir...
Que tinguis un bon any i que no deixem mai de somriure.
Una abraçada ,-)
Si Joana, petits moments per somriure i ser feliços és el millor bagatge per poder transcórrer el camí d'aquest nou any acabat d'encetar...Que no et faltin!!!
Un petonàs ,-)
Hola Jana!
Penso que l'acceptació del que ens vol regalar la vida, és més que un propòsit: és saviesa.
No és gens fàcil doncs ens és difícil poder acceptar aquells moments poc brillants que malauradament ens arriben sense avís.
L'acceptació, la voluntat i aquest somriure que estendràs arreu faran d'aquest any un període important a la teva vida, n'estic segura.
Un somriure per tu i una tendra abraçada
Eisss Maite,
Tens raó en què l'acceptació del que ens porta la vida és saviesa, sempre però que no es converteixi només amb conformisme sinó intentant que sigui el millor possible perquè una bona predisposició per part nostra ajuda a que el camí sigui més fàcil i brillant.
Una abraçada i un ampli somriure ,-)
Hola Jana, Pots venir a la casa nova sempre que et vingui de gust.
Una abraçada!
Gràcies Joana, amb la descripció tan guapa que n'has fet pots estar segura que vindré ;-)
Una abraçada
Benvolguts/Benvolgudes blocaires,
A finals de 2007, un grup de blocaires osonencs vam impulsar Blocaires.Osona, que vol ser el col.lectiu de blocaires osonencs, obert a tots els que formem part de la blocosfera de la comarca.
L'objectiu de Blocaires.Osona, segons el manifest fundacional, és estimular i reivindicar la cultura blocaire, donar forma i contingut a la rica comunitat blocaire d'Osona i projectar-la amb força a la Catosfera.
El proper dijous 17 de gener, a 2/4 de 9 del vespre, a l'auditori del Col.legi d'Arquitectes de Vic, es portarà a terme la presentació pública de Blocaires.Osona en el marc de la presentació del llibre del blocaire de referència del nostre país, Saül Gordillo ( www.saul.cat), Nació.CAT.
Esperem comptar amb la vostra participació en aquest acte i en els propers que es facin.
Salutacions cordials,
Blocaires.Osona
Publica un comentari a l'entrada