fred
boira
tardes d’hivern
pors que tornen
il·lusions que s’esvaeixen
un bes
un desig
i massa amor per repartir
on ets?
la meva ànima esquinçada no té ja més espai
crido
no em sents?
ploro
no em mires?
cauen les llàgrimes entre ombres de la nit
estels
espurnes
foc
passió
viure per tot allò que vaig perdre
per recordar moments viscuts
per viure futurs
canto
cerco les Ítaques
el camí és dens
em perdo
por por por
dóna’m la mà ni que sigui per sentir-te
t’estimo siguis on siguis... siguis qui siguis.
27 comentaris:
Siguis on siguis, siguis qui siguis...
molt enigmàtic!
m'ha agradat molt!
Una abraçada
Ei, jana!
Més que enigmàtic, com diu na Joana, trob el poema molt dur i esfereïdor. Poques paraules, però ben condensades i curulles de sentiment, com tots els text que surten de les teves mans.
Una besada molt grossa i una fortíssima abraçada.
TeSeTeMe
Si saps expressar tan bé sentiments tan abstractes, segur que has de saber també què vols, i aconseguir-ho.
No ho dubtis, no deixis de buscar-ho.
M'agrada molt...
Jo sols "discrepo" en una cosa... Personalment, prefereixo trobar a buscar...
Petó. ;)
Ei joana
Cal posar un toc enigmàtic a la nostra vida hehehe, m'alegra que t'hagi agradat.
Una abraçada i un petó. ,-)
Una cosa no treu l'altre caterina, i ja saps que jo en tot hi poso el cor, el sentiment...
T'estim. ,-)
Hola Eduard,
Ja saps que per molt que sapiguem expressar els nostres sentmients no és fàcil trobar el camí però sortosament sempre hi ha una petita escletxa de llum.
Un petonàs. ,-)
Ei Barbollaire,
És un honor per mi saber que t'ha agradat essent com ets un bon lletraferit.
Sort de les discrepancies sinó seria tot molt aborrit però, potser no estan tan lluny el trobar i el buscar...
Un petonàs. ,-)
pd. no hi ha manera de poder deixar comentaris al teu bolg
Impressionant! Un volcà de sentiments expressats com només tu saps fer-ho.
M'ha agradat moltíssim.
una abraçada
Estimadíssima lola, tots de poeta en tenim una miqueta i tu quan vols, també saps expressar-los. Que no ens faci por.
Una abraçada i un petonàs. ,-)
Hola:
res, dels que m'agraden a mi...
Jo també com l'Odisseu vaig a la recerca d'Ítaca navegant pel xat,cercant Penèlope.
Jana... q et puc dir? Si quedara curt el q digue.
Xe
Ei Nela,
m'agrada que t'agradai i que et perdis sovint per les pàgines d'aquest llibre de cristall...
un petó. ,-)
Xé, Xé, Xé...
que no ens falti mai la sensibilitat i la capacitat d'emocionar-nos...Les ítaques? tots d'una forma o altre les cerquem, trobar-les? sempre queda camí per recórrer.
Una abraçada de boires i núvols de cótó. ,-)
Hola Jana, no et coneixia (només havia llegit algun comentari a cal barbollaire)
M'ha fet molta il·lusió la teva visita al meu blog. Moltes gràcies. Espero que a partir d'ara siguem assídues lectores l'una de l'altra.
Respecte a Itaca i la recerca... em sembla que tots, qui més qui menys, anem per la vida cercant quelcom.
Tal com li dic al meu fill, estic segura que al món hi ha algú que t'està estimant, com tu a ell/ella. Algun dia us trobareu, no en dubtis.
(Vols que te'l presenti?) hehehe!
Un petonet, Jana i endavant!
Ep! Ara no recordava que ja t'havia dit alguna cosa (en el post anterior) quina memòria la meva, uixxxxxx... (de tota manera, el que he dit, si vols te'l presento!)
;)
És preciòs de debò...
Hola presiosa!! te tinc que dir que com tots els teus escrits aquet tampoc me ha deixat indiferent. Poques paraules pero que intenses i plenes de Sentiments..
Cerquem les Itaques, sen-se pors..
Amb l'il·lusió de viure nous moments.
((((( ))))))
katia
Preciosos sentiments, Jana.
Segur que la teva energia arriba arreu, fins i tot a aquest "sigui qui sigui"
Que passis unes festes plenes de sentiments i emocions que acaronin el teu gran cor.
Un petó ben dolç :-)
Jejeje Arare, ja me'l pots presentar!!! Sí, tots passegem per la vida, uns més inquiets sempre a la recerca i coneixement, d'altres que potser s'han acomodat, però en definitiva això és el que ens dóna la xispa per seguir caminant malgrat el camí sigui dífícl o faci pujada.
Em passejo sovint per casa teva, aniré deixant comentari (si estic inspirada hhehe)
Una abraçada i un petó. ,-)
Eiiiiiii Kàtiaaaaa quina il.lusió que m'ha fet veure't per aquí
Si, ja saps que jo com sempre, molt emotiva, sensible, romàntica.... JA estic dubtant si tot això serveix de res enmig de tanta hipocresia, però estic convençuda que mentre hi hagi amigues de l'ànima valdrà la pena el camí.
Un petonàsssss! ,-)
Gràcies myt, per les teves paraules, per donar-nos la senenor que ens dones i perquè com deia a la kàtia la sensibilitat segur que ens porta pau i harmonia.
Que passis molts bons dies i gràcies per la ciberpostal, és preciosa, com tot el que escrius!
Un petó. ,-)
Bon Nadal Jana.
Petó. ;)**
Bones Festes barbollaira i que el nou any et porti a descobrir, més encara, el magnífic ventall de paraules per convertir-les en exquisides poesies... i el que més desitgis.
Un petó exquisit. ,-)
Acabo de descobrir aquesta poesia.
No n'entenc massa però intueixo que és de molta qualitat.
Descriu emocions. Fragments de vida.
Vull llegir-la en veu alta.
uaaaaaaaaaaaaaaau! entra a www.relatsencatala.com
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada