És difícil descriure la concentració d’emocions si aquestes són moltes i rebudes en un espai de temps reduït.
Això és el que m’ha passat des del 27 de juny fins el dia d’avui....
Entre aquests dies transcorreguts hi havia unes dates especials, el 5 de juliol, que era la data del meu aniversari....i el 9 de juliol, data en què vaig néixer per segona vegada...
Només puc donar-vos les gràcies a tots per estar al meu costat. Sabíeu el que representava per a mi no haver de suportar la sol.litud física. Vareu estar al meu costat i féreu que fossin uns dies esplèndids. Vull donar les gràcies especialment a Na Candelària que amb la complicitat del meu fill vaig poder gaudir fins i tot d’un “pastís” d’aniversari amb 7 espelmes....
Això és el que m’ha passat des del 27 de juny fins el dia d’avui....
Entre aquests dies transcorreguts hi havia unes dates especials, el 5 de juliol, que era la data del meu aniversari....i el 9 de juliol, data en què vaig néixer per segona vegada...
Només puc donar-vos les gràcies a tots per estar al meu costat. Sabíeu el que representava per a mi no haver de suportar la sol.litud física. Vareu estar al meu costat i féreu que fossin uns dies esplèndids. Vull donar les gràcies especialment a Na Candelària que amb la complicitat del meu fill vaig poder gaudir fins i tot d’un “pastís” d’aniversari amb 7 espelmes....
El millor regal...? tots vosaltres....
7 comentaris:
Hola, Jana!
De vegades pensam, a priori i per algun motiu que se'ns escapa del raonament, que una data pot ser realment espantosa, terrorífica, segurament perquè aquell dia d'aquell mes d'un any que ja és finit ens va succeir algun fet que ens va trencar el tel de l'ànima, i el recordam amb total nitidesa.
No és menys cert, però, que si bé alguns fets es repeteixen al llarg de la vida, amb tota la càrrega emocional que comporten, n'hi ha molts més que són nous de trinca, a punt d'estrenar, i que ens ofereixen mil i una possibilitats per donar-li la benvinguda al nostre esdevenidor amb més optimisme que abans.
Esper que els dies a què et refereixes en el teu post fossin per a tu una immensa injecció d'alegria, de complicitat, d'estimació i de mà amiga per acarar el futur amb tota la força del món i més i tot!
Una besada molt grossa! ;-)
Ah, per cert... aquest pastís té bona pinta, eh!
Ei Caterina,
Tens tota la raó del món! Ara puc dir amb seguretat que malgrat les dates coincideixin els esdeveniments que ocórrin no sempre han de ser negatius i t'aseguro que aquests dies m'ho demostraren. Sovint però tenim tendència a revolcar-nos en fets passats que ens marciren cor i ànima i això no ens permet gaudir dels presents amb molta més alegria i estimació.
El temps ens dóna el coratge, la força necessària perquè mica en mica poguem saborejar el present amb la intensitat que cal. Llavors els fantasmes del passat no seran més que lleugeres anècdotes que un dia visquerem.
Una abraçada! ,-)
El pastís? beníssimmmmm!
Tot i que amb una mica de retard, m'agradaria també fer-te arribar la meva felicitació i la meva abraçada.
Coneixent ara el numeret d'espelmes apagades em fa il.lusió dir-te quatre cosetes de la teva numerologia.
Amb el número 5 a la teva data de naixement, no deixis mai d'experimentar allò que sentis des del cor, encara que t'espanti. Només experimentant (encara que puguis cometre errors) pots ser veritablement feliç.
Ets una dona molt forta, amb una gran capacitat per superar els obstacles més durs, per superar qualsevol cosa. Tot i aquests moments en que puguis sentir que la teva energia baixa estrepitosament, en aquests moments en els que t'ancles a situacions dures viscudes i tems insconscientment que es tornin a repetir, intenta fer l'esforç i creure-t'ho: "tu pots" i tens tota la força per canviar allò que no desitges a la teva vida per sentir-te en equilibri i plena de vida.
Una abraçada immensa
Em sumo a les Felicitacions!
Que sigues molt feliç!
Una abraçada!
Myt moltes gràcies per les felicitacions i pels teus comentaris relacionats amb la numerologia. Realment tot el que dius és cert, tot que jo no em veig una dona tan forta com tu expliques...suposo és allò que dius: "Tu pots...". M'ho repetiré sovint.
Un petonàs i una abraçada ,-)
Joana, moltes gràcies també per les teves felicitacions i perdoneu el retard en contestar.
Una abraçada immensa
Un dia et vaig conèixer. Et vaig veure alta i prima, i em féu gràcia aquella manera teua de dir les paraules com si fosses mallorquina. Vam parlar molt poc. Vaig percebre un posat seriós i un esguard trist, que em van colpir. De tant en tant he mirat el món des d'aquesta finestra que has obert. Al principi no tant, però trobe que les teues pinzellades cada vegada parlen més de la solitud, de la capacitat d'estimar i de les barreres invisibles que hi ha entre les persones en aquest món en què vivim. Però també veig que ets capaç d'amarar-te del que la vida et dóna. No sé si encerte amb les meues impressions o no però, d'alguna manera, em sent identificat amb la visió del món que percep a través dels relats i poemes que ens regales en aquest bloc. Fa temps que tenia ganes de dir-t'ho, i avui no me n'he pogut estar.
Ei anònim,
He quedat gratament sorpresa pel teu comentari. Amb breus paraules i molt ben dites em defineixes a mi i el que trasmeto al bloc i això m'afalaga perquè és sentiment i transparència el que vull transmetre i tu prou que ho has copçat. Voldria poder donar una imatge de dona alegra i tranquil.la, però malgrat els esforços sovint no és aixi, perquè és la realitat que tinc en aquests moments. Tinc però l'esperança que un dia ho aconseguiré.
Per cert, no tinc ni idea de qui ets,dius que ens coneixem? que hem parlat encara que sigui poc? M'agradaria saber qui ets.
Una abraçada ,-)
Publica un comentari a l'entrada