VIADEYRA (en català medieval)
No'l prenatz lo fals marit,
Jana delgada!
I
No'l prenatz lo fals jurat,
que pes es mal ensenyat,
Jana delgada!
II
No'l prenatz lo fals marit,
que pes es ez adormit, Jana delgada!
III
Que pec es mal ensenyat,
no sia per vos amat,
Jana delgada!
IV
Que pec es ez adormit,
no jaga amb vos el llit,
Jana delgada!
V
No sia per vos amat,
mes val cel c'avetz privat,
Jana delgada!
VI
No jaga ab vos el lit;
mes vos y valra l'amich,
Jana delgada!
VIADEYRA (en català modern) No el prengueu el fals marit, Joana delicada! I No el prengueu el fals jurat, que és ruc mal educat, Joana delicada! II No el prengueu el mal marit, que és ruc que és ensopit, Joana delicada! III Que és ruc mal educat, no sigui per vós amat, Joana delicada! IV Que és ruc, és adormit, no jegui amb vós al llit, Joana delicada! V No sigui per vós amat, més val aquell que teniu d'amagat, Joana delicada! VI No jegui amb vós al llit, més us hi valdrà l'amic, Joana delicada!
Cerverí de Girona
6 comentaris:
Ei, Jana!
Ves per on, que en obrir aquesta teva pàgina que has volgut compartir amb la resta de món se'ns apareix una imatge coneguda! Carai, quina sorpresa! És més, ens resulta molt familiar! L'acompanya un text en català medieval, no més mal de llegir, a l'actualitat, que molts dels sms que s'envien els nins i joves d'avui dia.
El trobador, autor intel·lectual de la creació literària poètica, no solia ser l'intèrpret de la seva pròpia obra, que anava a càrrec del joglar. Sí que, en davallar de l'escala social, per alguna raó, el trobador esdevenia joglar, no tant perquè li interessàs, sinó més aviat per una qüestió ben clara: la necessitat de "guanyar-se les sopes".
En Cerverí de Girona, juntament amb Marcabrú, Giraud de Bornelh, Guillem de Berguedà, Raimbaud d'Aurenja o Guillem de Cabestany, va ser un dels trobadors més ben considerats de l'època, no debades figurava a la nòmina de servents i funcionaris del futur Pere II. Cobrava un sou, suposem que digne, per portar a terme la seva activitat poètica.
Ja ho veus, JANA, avui una mica d'informació historicoliterària.
Una besada molt grossa!
Ei Caterina,
Sempre s'ha dit que el saber no ocupa lloc i aquí ens deixes bona informació dels trobadors...Potser si hagués viscut en aquella època n'hauria esdevingut un camuflat amb indumentària masculina....qui sap.
Avui però en conformaria en poder ser poeta de la vida....
Una besada. ;-)i fins aviat!!!
Ho mes important en aquesta vida és envoltar-se de la gent que t'aprecia i que et vol,amb el seu suport podras superar tot el que et succeeixi.La poesia és un poc estranya però ho diu clarament, deixa l'avorrit i aferrate al nou i que et dóna bon resultat. Per la meva banda ja ho saps.....TeSeTeMe
Hola Maverick,
Ja veus, a vegades, poesies del passat ens ajudem a veure el nostre present o el que ha de ser el nostre futur. El que està clar és que sempre cal mirar endavant i no aturar-nos en el camí de la vida.
TeSeTeMe. ;-)
Jana,
Té molt bona pinta el blog. Endavant!
Superwoman
Sempre són benvingudes les paraules d'ànims. En definitiva és a vosaltres, lectores i lectors d'aquest espai cibernètic, qui haig de donar les gràcies ja que saber-vos sempre motiva al llapis de l'ànima.
Una abraçada superwoman ;-)
Publica un comentari a l'entrada